Ricard Martín

Tienes ganas de salir de los límites urbanos, ¿verdad? De tomar el aire. De carretera y manta. Muy cerca de Barcelona, tenemos pueblos preciosos y lugares para estar en contacto con la naturaleza. Os hemos preparado esta pequeña –pero cuidadosa– selección de restaurantes y hostales para hacer parada y fonda cualquier fin de semana y disfrutar del territorio catalán por la vista y el paladar. Son pequeñas grandes escapadas muy cerca de la ciudad. ¡Y podremos decir aquel tópico que nos gusta tanto a los barceloneses: se come como en Barcelona, pero más barato! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Què podeu fer gratis avui a Barcelona? Moltes coses. A la ciutat hi ha un munt d'activitats gratuïtes, propostes culturals molt interessants que no necessiten grans quantitats de calés. De fet, tenim obres de teatre, exposicions gratis, concerts, mercats i encara moltes altres propostes que no costen ni un cèntim. Us fem una tria d'activitats perquè les gaudiu sense treure el moneder.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

Amb la vedella no ha passat el mateix que amb el pollastre: no s'ha vulgaritzat (tot i que vivim un renaixement de les rostisseries amb pollastres a l'ast excel·lents). I encara que pels supermercats 'low cost' trobeu talls de vedella com una sola de sabata, ja sabeu tots que clavar-se un bon entrecot mai no serà barat (encara que en podeu trobar a preus ajustats). Un dia és un dia: us presentem una llista de les millors adreces per gaudir de la proteïna càrnia en la millor de les seves versions. Perquè ja sabeu que menjar carn va ser allò que va fer créixer deu centímetres de cop els japonesos! I si us ofèn aquesta llista de trossos de carn, ens disculpem amb els millors vegetarians. NO T'HO PERDIS: Els millors guisats de Barcelona 

Con la ternera no ha pasado lo mismo que con el pollo: no se ha vulgarizado ni abaratado (aunque vivimos un renacimiento del buen pollo a l'ast). Y aunque en los supermercados 'low cost' encuentras cortes de ternera como una suela de zapato, ya sabemos todos que pegarse un buen entrecot nunca será barato (aunque lo podéis encontrar a precios ajustados). Un día es un día: os presentamos una lista de las mejores direcciones para disfrutar de la proteína cárnica en la mejor de sus versiones. ¡Porque ya sabéis que comer carne fue lo que hizo crecer diez centímetros de golpe a los japoneses! Y si os ofende esta lista de trozos de carne, nos disculpamos con los mejores vegetarianos. NO TE LO PIERDAS: Los mejores guisos de Barcelona

Hay pocos platos que apelen más al disfrute básico que la carne rebozada con patatas fritas: el menú infantil que nos enorgullecemos de dejar atrás cuando el crío empieza a pedir pastel de cabracho o pies de cerdo (señal que estás haciendo bien tu trabajo). Ahora bien, la milanesa argentina, pariente rica de nuestro vulgar lomo rebozado, sobrepasa la categoría de carne con patatas: por volumen, sabor y exceso, es un ritual de auto-indulgencia que ha arraigado con fuerza en Barcelona. ¿Dónde comer las mejores milanesas argentinas de Barcelona? No es que la milanesa se haya puesto de moda –¡es una realidad inmutable y eterna!– pero vive un auge que hace que rivalice con las empanadas y la brasa argentina. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de carne de Barcelona 

Los propietarios de Piel de Gallina, un grupo de chefs-empresarios que de cocina saben un motón, han reconvertido el local de pollo frito de la calle Carders en su idea de lo que debería ser un bar de tapas de toda la vida. Martín Pimentel está detrás de un bar de estética tirando a castiza y donde han querido conseguir "un proyecto emocional, donde el cliente conecte mucho con el servicio y la comida". Quizás a alguien le pueda parecer poco auténtico montar facsímiles de bar cañí en el siglo XXI, pero lo cierto es que en al barri de Born-La Ribera le conviene un restaurante que se escape de los tópicos turísticos y la repetición a través de la cocina de sofrito. Aquí encontrarás platos que remiten a la cuchara y a la cocina de la abuela con algún inevitable, claro (como las croquetas de gamba, muy buenas y potenciadas con la guinda de una salsa de su cabeza). Pero donde se lucen es en la actualización de platos de bareto de toda la vida y de cocina catalana: es delicioso el típico calmar a la plancha, bien tierno y con ajo y perejil (con un toque de marcha picante a base de kimchi y 'ají' amarillo). Y también puntúa muy alto su versión del trinchado de la Cerdanya, con espigalls –¡una especie de col china del Garraf!– con torreznos infiltrados. Por no hablar de unas judías con butifarra rasgada y piquillos. En este espacio de fusión de tradiciones ibéricas se mueven como el pescado en el agua (¡y no olvides el 'cheesecake' de miel y requesón con nuez rallada por encima!).

Els propietaris de Piel de Gallina, un grup de xefs-empresaris que de cuina en saben un niu, han reconvertit el local de pollastre fregit del carrer Carders en la seva idea del que hauria de ser un bar de tapes de tota la vida. En Martín Pimentel és al darrere d'un bar d'estètica tirant a castissa i on han volgut aconseguir "un projecte emocional, on el client connecti molt amb el servei i el menjar". Potser a algú li pot semblar poc autèntic muntar facsímils de bar cañí al segle XXI, però la veritat és que al Born-La Ribera li convé un restaurant que s'escapi dels tòpics i la repetició a través de la cuina de sofregit.  Aquí hi trobareu plats que remeten a la cullera i a la iaia amb algun inevitable, esclar (com les croquetes de gamba, molt bones i potenciades amb la cirereta d'una salsa del seu cap). Però on es llueixen és en l'actualització de plats de bareto de tota la vida i de cuina catalana: és deliciós el típic calmar a la planxa, ben tendre i amb all i julivert (amb un toc de marxa picant a base de kimchi i 'ají' groc). I també puntua ben alt la seva versió del trinxat de la Cerdanya, amb espigalls –una mena de col xinesa del Garraf!– amb torreznos infiltrats. Per no parlar d'uns fesols amb botifarra esparracada i piquillos. En aquest espai de fusió de tradicions ibèriques es mouen com el peix en l'aigua (i no oblideu el pastís de formatge de mel i mató amb nou ratllada per damunt!). 

NOXE, el restaurante asiático del hotel W, ofrece las mejores vistas posibles sobre la costa de Barcelona, cocina japonesa y una triple personalidad que combina un restaurante con los cócteles y el espíritu de 'night-club' que hereda de Eclipse, la celebrada discoteca del hotel W que cedió su ubicación privilegiada a NOXE en el verano del 2023. Este es un lugar para mirar y ser visto: la luz y las vistas mandan. Tanto que incluso las zonas VIP en la parte del 'night-club' se han concebido para que en ningún momento se interpongan en la visión del resto de clientes del sitio. Y claro, bajo esa premisa los platos son muy estéticos. Y también muy buenos: al frente de la cocina se encuentra el chef nipón Azumasong, experto en cocina 'omakase' (el tradicional menú degustación japonés), cuya carta se mueve entre clásicos y platos menos conocidos. Estamos ante un concepto más informal y para compartir que la propuesta 'omakase', donde el chef prepara y sirve uno a uno los platos a cada comensal. Encontraréis aciertos rotundos, sobre todo en el apartado de fríos: el trío de tártaros (salmón, pez limón y atún, acompañado de tobiko negro y crema de wasabi) es una delicia refrescante matizada con virtuosismo, y el sushi y las gyoza son excelentes. Ahora bien, que los atribulados bolsillos de clase media tengan en cuenta que el precio y la estética forman parte de una forma de entender la alta hostelería muy diferente del discreto encanto de la Barcelona burguesa (y ojo, aquí rige un 'dr

NOXE, el restaurant asiàtic de l'hotel W, ofereix les millors vistes possibles sobre la costa de Barcelona, cuina japonesa i una triple personalitat que combina un restaurant amb els còctels i l'esperit de 'night-club' que hereta d'Eclipse, la celebrada discoteca de l'hotel W que va cedir la seva ubicació privilegiada a NOXE l'estiu del 2023. Aquest és un lloc per mirar i ser vist: la llum i les vistes manen. Tant que fins i tot les zones VIP a la part del 'night-club' s'han concebut perquè en cap moment s'interposin en la visió de la resta de clients del lloc.  I esclar, sota aquesta premissa els plats són molt estètics. I també molt bons: al capdavant de la cuina hi ha el xef nipó Azumasong, expert en cuina 'omakase' (el tradicional menú degustació japonès), amb una carta que es mou entre clàssics i plats menys coneguts. Som davant un concepte més informal i per compartir que la proposta 'omakase', on el xef preparant i servint un per un els plats a cada comensal. Hi trobareu encerts rotunds, sobretot en l'apartat fred: el trio de tàrtars (salmó, peix llimona i tonyina, acompanyat de 'tobiko' negre i crema de wasabi) és una delícia refrescant matisada amb virtuositat, i el sushi i les gyoza són excel·lents. Ara bé, les atribolades butxaques de classe mitjana tinguin en compte que aquí, els preus i l'estètica formen part d'una manera d'entendre l'alta hostaleria molt diferent del discret encant de la Barcelona burgesa (i compte, que regeix un 'dress code' que prohibeix bermu

Si deseas disfrutar de un restaurante de carne selecta y bien madurada, Carnal Steakhouse es tu sitio. Esta brasería de apariencia selvática y luz tenue –las plantas cuelgan del techo y se doblan sobre tu plato iluminado– es una incitación al disfrute carnívoro, lujurioso y hedonista. Esta es la casa del chef uruguayo Joaquín Ignacio Sánchez, formado en el Basque Culinary Center, y como ya has adivinado pone la carne en el centro de todo. Carnal ofrece hasta 22 piezas fijas de carnes, y el chef advierte que "no todo es gallego ni todo es buey". Las hay argentinas, uruguayas, estadounidenses, alemanas, en cortes como picanha, el bife, entraña, lomo bajo o solomillo: carnes selectas que pueden pasar hasta 150 días de maduración en cámara. Y todo, como dice el eslogan del restaurante, hecho sin trampa ni carbón: ni fuego, ni hornos, toda la cocción de Carnal es a base de leña de encina, y llega a la mesa con una piedra para que el comensal remate el corte al su punto deseado. Un no carnívoro se sentirá bien atendido: puede optar por pescados de altos vuelos, salmón a la brasa con xiitakes o bacalao negro de Alaska, por ejemplo, y los entrantes vegetales –porros a la brasa con emulsión de scamorza o boniato en brasa doce horas con stracciatella de burrata y avellana– son de una suculencia primitiva de lo más satisfactoria.

Si voleu gaudir de carn selecta i ben madurada, Carnal Steakhouse és el vostre lloc. Aquesta braseria d'aparença selvàtica i llum tènue –les plantes pengen del sostre i es vinclen sobre els vostres plats il·luminats– és una incitació al gaudi carnívor luxuriós i hedonista. Aquesta és la casa del xef uruguaià Joaquín Ignacio Sánchez, format al Basque Culinari Centre, i com ja heu endevinat posa la carn al centre de tot.   Carnal ofereix fins a 22 peces fixes de carns, encara que el xef adverteix que "no tot és gallec ni tot és bou". N'hi ha d’argentines, uruguaianes, nord-americanes, alemanyes, en talls com picanha, el bife, entranya, llom baix o filet: carns selectes que poden passar fins a 150 dies de maduració en cambra. I tot, com diu l'eslògan del restaurant, fet sense trampa ni carbó: ni foc ni forns, tota la cocció de Carnal és a base de foc d'alzina, i arriba a taula amb una pedra perquè el comensal remati el tall al seu punt desitjat.  Un no carnívor se sentirà ben atès: pot optar per peix d'alta volada, salmó a la brasa amb xiitakes o bacallà negre d'Alaska, per exemple, i els entrants vegetals –porros a la brasa amb emulsió de scamorza o moniato en brasa dotze hores amb stracciatella de burrata i avellana– són d'una suculència primitiva.  

El concepto es tan simple como efectivo; ¡un restaurante de milanesas que está situado en un museo dedicado a Maradona! Albert Bonhomme montó Instamaki, un sushi a domicilio que lo petó tanto que fue el preludio de los restaurantes virtuales de Glovo. Y saltó al restaurante real con una cadena de comida rápida donde cada local es un museo dedicado a "grandes vividores, porque nos hacen mucha gracia", ríe. De hecho, hay uno dedicado al sátrapa Juan Carlos de Borbón (Berto's Milanesa - Museo Juan Carlos, Diagonal 535) y otro a Julio Iglesias, en el centro comercial Splau. Preparan unas milanesas más que decentes, más cortas pero más gruesas que las argentinas (porque aquí no tienen ninguna pretensión de autenticidad, pero la comida está la mar de bien). Te encontrarás las recetas clásicas (con jamón dulce, mozzarella y tomate) y también fantasías como una mallorquina, con topping de sobrasada y miel (y un menú de mediodía a precio muy asequible y sin límite de repetir de bebida). Ahora bien, te recomiendo encarecidamente que comas en el salón interior, un primoroso museo dedicado sobre todo a la etapa de Maradona en el Barça pero también con material de su periplo italiano. "Obviamente, los museos no están montados desde el punto de vista de la admiración o serio –bueno, el de Maradona, sí, un poco–, la gente podría ofenderse, pero este espacio tiene un componente artesano y de fan", explica Bonhomme, que asegura que lo ha hecho él con un amigo desde cero. Es todo un salón recu

El concepte és tan simple com efectiu; un restaurant de milaneses que està situat en un museu dedicat a Maradona! L’Albert Bonhomme va muntar Instamaki, un sushi a domicili que ho va petar tant que va ser el preludi dels restaurants virtuals de Glovo. I va saltar al restaurant real amb aquesta cadena de menjar ràpid on cada local és un museu dedicat a "grans vividors, perquè ens fan molta gràcia", riu. De fet, n'hi ha un dedicat al sàtrapa Juan Carles de Borbó (Berto's Milanesa - Museo Juan Carlos, Diagonal 535) i un altre a Julio Iglesias, al centre comercial Splau.  Hi preparen unes milaneses més que decents, més curtes però més gruixudes que les argentines (perquè aquí no tenen cap pretensió d'autenticitat, però el menjar està prou bé). T'hi trobaràs les receptes clàssiques (amb pernil dolç, mozzarella i tomàquet) i també fantasies com una mallorquina, amb 'topping' de sobrassada i mel (i un menú de migdia a preu molt assequible i sense límit de reomplir la beguda). Ara bé, te l'has de menjar tant sí com no en el saló interior, un primorós museu dedicat sobretot a l'etapa de Maradona al Barça però també amb teca del seu periple italià.  "Òbviament, els museus no estan muntats des del punt de vista de l'admiració o seriós –bé, el de Maradona, sí, una mica–, la gent es podria ofendre, però aquest espai té un component artesà", explica Bonhomme, que diu que l'ha fet ell amb un amic des de zero. És tot un saló recobert de retalls de diari i memorabília –alguna veritable, algun

Eso no era una pipa, y eso no es un restaurante. No como los conoces; Comida Codac es una galería gastronómica donde Miquel Coulibaly crea y exhibe/lleva a la mesa sabores y texturas por temporadas. Todo conceptualizado desde cero: nada de lo que comeréis existía antes. Ni fusiona cocinas ni hace trampantojos: os llegará a la mesa una colección de once platos (colección larga) u ocho (corta) donde plasma los sabores y texturas que le pasan por la cabeza. Como un merengue de bacalao o un prepostre de musgo verde. Arte y artesanía: no usa ningún tipo de químico o texturizante, solo grasas y almidones naturales, y la vajilla la ha hecho él mismo. Sin duda, uno de los 50 mejores restaurantes de Barcelona para disfrutar de la gastronomía de la ciudad.  Todo tiene que ser como una pequeña instalación artística en la mesa, con platos descontextualizados de cualquier receta que existiera antes. Tampoco encontrarás ninguna pista en el nombre de los platos: crema elástica, madera blanda... Lo que quieren aquí es que comas sabores y texturas que no has experimentado antes. Cada plato está diseñado y fabricado por el artesano Coulibaly.  En este local, Miquel dice que puede cometer los mayores errores, porque lo que cocina no está vinculado con nada. Exploradores, aquí encontraréis sensaciones fuertes (y alguna muy extrema) y también muchos aciertos. El inenarrable local, entre un almacén cárnico y una piscina cubierta, sube el volumen del extrañamiento.  View this post on In

Això no era una pipa, i això no és cap restaurant. No com els coneixes; Comida Codac és una galeria gastronòmica on Miquel Coulibaly crea i exhibeix/porta a taula sabors i textures per temporades. Tot conceptualitzat des de zero: res del que menjareu existia abans. Ni fusiona cuines ni fa 'trompe l'oeil': us arribarà a taula una col·lecció d'onze plats (col·lecció llarga) o vuit (curta) on plasma els sabors i textures que li passen pel cap. Com una merenga de bacallà o uns prepostres de molsa verda. Art i artesania: no fa servir cap tipus de químic o texturitzant, només greixos i midons naturals, i la vaixella l'ha fet ell mateix. Sense dubte, un dels 50 millors restaurants de la ciutat per gaudir de la bona gastronomia de la ciutat.  Tot ha de ser com una petita instal·lació artística a taula, amb plats descontextualitzats de qualsevol recepta que existís abans. Tampoc no trobaràs cap pista en el nom dels plats: crema elàstica, fusta tova... I cada elaboració t'arriba en un plat que l'artesà Coulibaly ha dissenyat expressament.  El que volen aquí és que mengis sabors i textures que no has experimentat abans. En aquest local, Coulibaly diu que pot cometre els errors més grans, perquè no està vinculat amb res. Exploradors, us esperen sensacions fortes (i alguna de molt extrema) i també molts encerts. L'inenarrable local, entre un magatzem carni i una piscina coberta, apuja el volum de l'estranyament. Tot plegat, Comida Codac s'ha guanyat a pols estar a la llista dels 15 millor

Los restaurantes modernos de cocina catalana tradicional se dedican a perpetuar la tradición a base de aligerarla, pero preservando los sabores. ¿Por qué no debería hacer lo mismo un buen restaurante indio? Little Andaman –hace referencia a una isla del norte de Bengala, no a un señor bajito que pasea– tiene la voluntad de ofrecer cocina de las provincias costeras del país adaptada a la realidad de Barcelona. Las credenciales son impecables: es el tercer restaurante de la propiedad de Bembi y Rangoli, y en esta ocasión el chef Anand Singh ha optado por un formato de tapas donde mandan los sabores marineros y el hecho vegetal por encima del producto ahogado en salsa. Por ejemplo, unas croquetas Chowringhee –un barrio de Calcuta–, que son un delicado y cremoso bocado de remolacha, setas y zanahoria, con la salsa de cacahuete aparte en lugar de tenerla dentro, en deferencia a los alérgicos. O un salteado de verduras con coco, que se envuelve en una crep de harina de arroz, buenísimo y divertido de comida. Y su curri de los pescadores de Kerala remite a la cocina catalana de barca de pescadores de toda la vida, pero con la alegría del tamarindo y la leche de coco (este es el plato estrella de la casa, ideal para mojar 'naan', delicioso y casero, recién hecho). Encontraréis mucha sensibilidad hacia vegetarianos y veganos –tienen un menú degustación vegano– y una muy buena opción de menú de mediodía asequible. Y también una dirección de sala exquisita y eficiente a cargo del Anoush

Els restaurants moderns de cuina catalana tradicional es dediquen a perpetuar la tradició a base d’alleugerir-la, però preservant els sabors. Per què no hauria de fer el mateix un bon restaurant indi? Little Andaman –fa referència a una illa del nord de Bengala, no pas a un senyor baixet que passeja– té la voluntat d’oferir cuina de les províncies costaneres del país adaptada a la realitat de Barcelona. Les credencials són impecables: és el tercer restaurant de la propietat del Bembi i el Rangoli, i en aquesta ocasió el xef Anand Singh ha optat per un format de tapes on manen els sabors mariners i el fet vegetal per damunt del producte ofegat en salsa. Per exemple, unes croquetes Chowringhee –un barri de Calcuta–, que són un delicat i cremós mos de remolatxa, bolets i pastanaga, amb la salsa de cacauet a banda enlloc de tenir-la a dins, en deferència als al·lèrgics. O un saltejat de verdures amb coco, que s’embolcalla en una crep de farina d’arròs, boníssim i divertit de menjar. I el seu curri dels pescadors de Kerala remet al peix amb suc, la cuina d’abordo catalana de tota la vida, però amb l’alegria del tamarinde i la llet de coco (aquest és el plat estrella de la casa, ideal per sucar-hi naan, deliciós i casolà, acabat de fer). Hi trobareu molta sensibilitat envers vegetarians i vegans –tenen un menú degustació vegà– i una molt bona opció de menú de migdia per poc més d’11. I també una direcció de sala exquisida i eficient a càrrec de l’Anoushka Das Gupta, una cap de sala

Una conversa recurrent a l'horta de parlar de menjar és la reivindicació del pa amb tomàquet i l'escudella en contraposició al brunch i el ramen. I ara, un dels principals xefs de Catalunya ha decidit passar a l'acció: en Jordi Vilà, que és a punt d'obrir la botiga de menjar per emportar Va de Cuina a Sant Antoni –Comte Borrell, 54, la segona després de Sarrià– aprofita l'obertura del negoci per posicionar-se a favor de l'escudella i carn d'olla i potenciar-la per davant dels caldos asiàtics. I una manera de fer-ho és convertir-la en menjar per emportar i portar-la al carrer. El plat estrella de Va de Cuina –que obrirà entre el proper dijous o divendres– és l'Escudella Street, una escudella catalana i cuinada per emportar. Feta al foc durant 15 hores, conté pollastre, careta, cap de llom i jarret, os salat i sagí, col, cigrons i pilota, naps, xirivies i pastanagues, patata i ceba i, per descomptat, galets. "Escudella street 1 - Ramen 0", diu sorneguer Vilà.  Fins i tot al nostre país som l'aspirant i ens hem de reivindicar davant l'èxit forà No és que el xef abomini el ramen. Fer la broma de partir de futbol de ramen contra escudella "és una constatació que fins i tot al nostre país, només som l’aspirant. A peu de carrer, a la ciutat, qui ha de reivindicar-se davant l’èxit forà som nosaltres. I, posats a triar, preferim l’escudella. Perquè, al capdavall, un ramen té molt d’escudella i una escudella molt de ramen", reflexiona i reivindica. Altres plats que hi trobareu són samf

Els bars de llibreria, ho sabem tots, solen ser espais de concessió empresarial, sovint asèptics. Ara bé, això no passa amb el bar de la llibreria + Bernat (Buenos Aires, 6. T. 934 10 09 90), oberta el 1972 (i que ara és una cooperativa amb molts socis, entre ells Mercedes Milà). Al capdavant del bar-cafeteria hi trobem l'escriptor i hostaler Carles Armengol, que porta la taverna a la sang. No ho dic per dir: Armengol va passar dels 14 als 30 anys 'col·laborant' al Bar Restaurante Collado, la casa de menjars que van obrir els seus besavis el 1928 a Collblanc, el territori fronterer entre l'Hospitalet i Les Corts. "Des dels 14 anys fins ben gran no vaig tenir mai un moment de desconnexió real del bar", m'explica. El Collado no era qualsevol cosa: era un bar-restaurant obert tot el dia on el seu pare ho cuinava tot des de zero i regia amb mà de ferro fins al 2012 (servidor va tenir l'ocasió de menjar-hi cap al 2010 i era molt recomanable: recordo una pasta amb pesto casolà i mandonguilles a la jardinera ben bones). D'aquesta experiència, Armengol en va treure el llibre 'Collado. La maldición de una casa de comidas' (Colectivo Bruxista, 2022), unes trepidants memòries entre el realisme social, la picaresca, la gastronomia i el costumisme que ho ha petat: ja porta cinc edicions.   Foto: Ricard MartínBar de la + Bernat, menjar i beure entre llibres El Sant Jordi passat va presentar el llibre a la + Bernat. I tan bé va anar la cosa que la Montse Serrano, la sòcia al capdavant del

Quizás el nombre de los galardones no os suene, pero los premios JRE (Jeunes Restaurateurs Awards, es decir, Premios de los Restauradores Jóvenes) tienen un gran prestigio y una larga tradición: esta asociación de cocineros y restauradores jóvenes reúne a 390 restaurantes y 160 hoteles de toda Europa, repartidos entre dieciséis países. Y el próximo siete de abril de 2024 celebrará en París el congreso que celebra los 50 años de la asociación y donde entregarán unos premios individuales que reconocen la excelencia culinaria joven en estas categorías: Talento o Chef del Año, Empresario del Año, Sommelier del Año, Premio a la Sostenibilidad, Premio a la Innovación, Premio a la Sostenibilidad y Taste of Origin, un reconocimiento para los chefs que mantienen las tradiciones vivas. Y Barcelona hace triplete de nominaciones en las categorías más importantes: el dúo de socios y chefs Carles Ramón y Manú Núñez del bistrot Besta, se postulan como Empresarios del Año. Según la JRE, este premio reconoce "al equipo de profesionales guiados por un chef talentoso que trabaja entre bambalinas para garantizar los parámetros más altos de cocina". Foto: Ivan GiménezBesta Como Talento o Chef del Año, uno de los nueve nominados de la categoría es Rafa de Bedoya del restaurante Aleia, el joven chef de Jerez de la Frontera que conquistó la Michelin del restaurante del Hotel Casa Fuster en noviembre del año pasado. Esta categoría premia "el joven talento impulsado por el deseo, que crea una cocina

Potser el nom dels guardons no us soni, però els premis JRE (Jeunes Restaurateurs Awards, és a dir, Premis dels Restauradors Joves) tenen un gran prestigi i una llarga tradició: aquesta associació de cuiners i restauradors joves reuneix 390 restaurants i 160 hotels de tota Europa, repartits entre setze països. I el proper set d'abril del 2024 celebrarà a París el congrés que celebra els 50 anys de l'associació i on entregaran uns premis individuals que reconeixen l'excel·lència culinària jove en aquestes categories: Talent o Chef de l'Any, Empresari de l'Any, Sommelier de l'Any, Premi a la Sostenibilitat, Premi a la Innovació, Premi a la Sostenibilitat i Taste of Origin, un reconeixement per als xefs que mantenen les tradicions vives.  I Barcelona fa triplet de nominacions en les categories més importants: el duet de socis i xefs Carles Ramón i Manú Núñez del bistrot Besta, es postulen com a Empresaris de l'Any. Segons la JRE, aquest premi reconeix "l'equip de professionals guiats per un xef talentós que treballa entre bambolines per garantir els paràmetres més alts de cuina".  Com a Talent o Xef de l'Any, un dels nou nominats de la categoria és Rafa de Bedoya del restaurant Aleia, el jove xef de Jerez de la Frontera que va conquerir la Michelin del restaurant de l'Hotel Casa Fuster el novembre de l'any passat. Aquesta categoria premia "el talent jove motivat pel desig, que crea una cuina que harmonitza amb els valors personals i la filosofia, per oferir una experiència incom

El grupo de restauración Hofmann ha firmado un acuerdo con el grupo saudí Kraiv para expandir la pastelería Hofmann en Oriente Medio mediante franquicias. El acuerdo tiene una duración de 10 años, y se ha estado cocinando durante la mayor parte de 2023. La alianza permitirá a Hofmann abrir sus primeras pastelerías en el extranjero, que se sumarán a las dos que la histórica marca tiene en Barcelona (la segunda abierta el pasado verano). Para el grupo Kraiv, que cuenta con distintos restaurantes en propiedad y franquiciados, esto supone ampliar su cartera de productos internacionales. Kraiv está buscando una primera ubicación para la pastelería Hofmann en Dubai, con el objetivo de abrir en 2024. El grupo saudí aportará su capacidad operativa y conocimiento del mercado local para adaptar la oferta a cada ubicación de Oriente Medio, mientras que el equipo de Silvia Hofmann brindará soporte en cuestiones de cultura de marca, coherencia y calidad de la experiencia, así como en formación y desarrollo del personal. Así, los pasteleros del grupo Kraiv recibirán formación durante varios meses en Barcelona.   Foto: Irene PozaPastisseria Hofmann en Pau Casals, 5 Para Silvia Hofmann, esta alianza llega en un momento de "madurez" de la compañía, que este año cumple ahora 40 años, y se lleva a cabo por la "solidez del proyecto que ofrece Kraiv y la similitud de filosofías que comparten ambas compañías", después de haber descartado otros ofrecimientos similares durante los últimos años. "E

El grup de restauració Hofmann ha fet un acord amb el grup saudita Kraiv per expandir la pastisseria Hofmann a l'Orient Mitjà mitjançant franquícies. L'acord té una durada de 10 anys, i s'ha estat cuinant durant la major part del 2023. L'aliança permetrà a Hofmann obrir les seves primeres pastisseries a l'estranger, que se sumaran a les dues que la històrica marca té a Barcelona (la segona oberta l'estiu passat). Per al grup Kraiv, que compta amb diferents restaurants en propietat i franquiciats, això suposa ampliar la seva cartera de productes internacionals. Kraiv està buscant una primera ubicació per a la pastisseria Hofmann a Dubai, amb l'objectiu d'obrir el 2024. El grup saudita aportarà la seva capacitat operativa i coneixement del mercat local per adaptar l'oferta a cada ubicació d'Orient Mitjà, mentre que l'equip de la Silvia Hofmann brindarà suport en la cultura de marca i coherència i qualitat de l'experiència, així com en formació i desenvolupament del personal. Així, els pastissers a càrrec del grup Kraiv rebran formació durant diversos mesos a Barcelona. Foto: Irene PozaPastisseria Hofmann a l'avinguda Pau Casals Per la Silvia Hofmann, aquesta aliança arriba en un moment de “maduresa” de la companyia, que enguany acompleix ara 40 anys, i es duu a terme per la “solidesa del projecte que ofereix Kraiv i la similitud de filosofies que comparteixen totes dues companyies”, després d'haver descartat altres oferiments similars durant els últims anys. “Estem molt il·lu

Si Jon Landau dijo de Bruce Springsteen que era el futuro del rock and roll, el escritor Grady Hendrix (Carolina del Norte, 1972) sin duda es el presente y el futuro de la literatura de terror. Más allá de la coletilla de 'nuevo Stephen King', Hendrix ha publicado siete novelas de ficción terrorífica llena de humor –o al revés– tradicionales por la forma, pero renovadoras del género, por la frescura y la intención: tras vampiros, fantasmas y posesiones, analiza la violencia de género, el capitalismo del s. XXI o el 'bullying'. Acaba de publicar 'Cómo vender una casa encantada' (Minotauro, 2023) donde profundiza en las relaciones familiares y el luto a través de muñecas y títeres diabólicos. Lo entrevisto en el Estudi Oleguer Junyent de Gràcia (¡un museo familiar de muñecas antiguas!) justo después de que haya dado una hilarante conferencia (en esforzado castellano y power-point) sobre la correlación entre las crisis inmobiliarias y las casas con fantasmas. Foto: Ricard MartínUna conferencia sobre las casas encantadas y crisis inmobiliaria En tus libros siempre hay un referente clásico del horror (vampiros, fantasmas, asesinos en serie, el demonio...) que es el pretexto para un tema de fondo: la vida de amas de casa ricas y aburridas, angustia adolescente, abusos... Esta vez, tras las muñecas diabólicas, el subtexto es estar distanciado de tu familia. Sí, pero trata también sobre las familias a secas. Todas las familias se pelean. Escribí el libro en confinamiento, y quería

La vida té meandres curiosos. La mort de Juanito Bayén, ànima i cara pública del Bar Pinotxo i de la Boqueria, va propiciar una mica més la turistificació de la Boqueria: l'antic Bar Pinotxo del mercat central de Barcelona –la concessió del qual Bayén va vendre a un altre bar del mercat– es va convertir en una barra més, enfocada al turista de selfie, i va perdre el nom per un litigi judicial. Però el nou bar Pinotxo, propietat del nebot de Bayén, Juan Asín, fa una setmana que ha obert al Mercat de Sant Antoni: i la seva aparició a Sant Antoni ha refrenat una mica la 'gastrificació' –uniformització gentrificadora de l'oferta gastronòmica– que assetja el barri, personificada en locals de brunch i bagels que envolten la coberta modernista del mercat. El Pinotxo ha canviat de lloc perquè tot segueixi igual. "Ho hem mantingut tot exactament igual que abans. El bar és el mateix. Els treballadors són els mateixos. La cuina és la mateixa", diu complagut Asín rere la barra.   Foto: Ricard MartínBar Pinotxo     La prova del cotó, és clar, és seure i menjar. Acudeixo en hora punta, un divendres a quarts de deu del matí: i hi ha una parròquia local nodrida, però queda un seient lateral a la barra. És com enfundar-se en unes sabates noves molt còmodes: aquest cafè en got alt, boníssim i carregat com una mala cosa, i mitja ració de capipota, impecable i generós, per 6'70 (hi continua havent la possibilitat de mitja ració de gairebé tot), aquells 'xuixos' enormes que diuen 'menja'm...'  

Si Jon Landau va dir de Bruce Springsteen que era el futur del rock and roll, l'escriptor Grady Hendrix (Carolina del Nord, 1972) sens dubte és el present i el futur de la literatura de terror. Més enllà de l'epítet de 'nou Stephen King', Hendrix ha publicat set novel·les de ficció terrorífica empeltada d'humor –o a l'inrevés– tradicionals per la forma, però renovadores del gènere per la frescor i la intenció: rere vampirs, fantasmes i possessions, analitza la violència de gènere, el capitalisme del s. XXI o el 'bullying'. Acaba de publicar 'Cómo vender una casa encantada' (Minotauro, 2023) on aprofundeix en les relacions familiars i el dol a través de nines i titelles diabòlics. L'entrevisto a l'Estudi Oleguer Junyent de Gràcia (un museu familiar de nines antigues!) just després que hagi fet una hilarant conferència (en esforçat castellà i power-point) sobre la correlació entre les crisis immobiliàries i les cases amb fantasmes.  Foto: Ricard MartínVasos comunicants entre els tipus d'interés i els fantasmes! En els teus llibres sempre hi ha un motiu clàssic d'horror (vampir, fantasma, assassí en sèrie, el dimoni...) que és el pretext per un tema de fons: la vida de mestresses de casa riques i avorrides, patir l'adolescència, els abusos... Rere les nines diabòliques, el subtext és estar distanciat de la teva família. Sí, però també tracta sobre les famílies a seques. Totes les famílies es barallen. Vaig escriure el llibre en confinament, i volia tractar la família perquè tr

La vida tiene meandros curiosos. La muerte de Juanito Bayén, alma y cara pública del Bar Pinotxo y de la Boquería, propició un poco más la turistificación de la Boquería: el antiguo Bar Pinotxo del mercado central de Barcelona– cuya concesión Bayén vendió a otra empresa– se convirtió en un bar más, enfocado al turista de la selfie, y perdió su nombre por un litigio judicial.  Pero el nuevo bar Pinotxo, propiedad de su sobrino, Juan Asín, hace una semana que ha abierto en el Mercado de San Antoni: y su aparición en Sant Antoni ha refrenado un poco la 'gastrificación' –uniformización gentrificadora de la oferta gastronómica– que asedia al barrio, personificada en locales de brunch y bagels que rodean la cubierta modernista del mercado. El Pinotxo ha cambiado de sitio para que todo siga igual. "Lo hemos mantenido todo exactamente igual que antes. El bar es el mismo. Los trabajadores son los mismos. La cocina es la misma", dice complacido Asín tras la barra. Foto: Ricard MartínBar Pinotxo La prueba del algodón, claro, es sentarse y comer. Acudo en lo que en la Boquería era hora punta, un viernes a la nueve de la mañana: y hay una parroquia local nutrida, pero queda un asiento lateral en la barra. Es como enfundarse en unos zapatos nuevos muy cómodos: ese café en vaso alto, buenísimo y cargado como una mala cosa, y media ración de capipota, impecable y generosa, por 6'70 (sigue habiendo la posibilidad de media ración de casi todo), esos 'xuixos' enormes que dicen cómeme...  Fot

El concepte és tan simple com efectiu; Berto's Milanesa (Travessera de Gràcia, 35) és un restaurant de milaneses que està situat en un museu dedicat a Maradona! L’Albert Bonhomme va muntar Instamaki, un sushi a domicili que ho va petar tant que va ser el preludi dels restaurants virtuals de Glovo. I va saltar al restaurant real amb aquesta cadena de menjar ràpid on cada local és un museu dedicat a "grans vividors, perquè ens fan molta gràcia", riu. De fet, n'hi ha un dedicat al sàtrapa Juan Carles de Borbó (Berto's Milanesa - Museo Juan Carlos, Diagonal 535) i un altre a Julio Iglesias, al centre comercial Splau.  Foto: Ricard MartínBerto's Milanesa Hi preparen unes milaneses més que decents, més curtes però més gruixudes que les argentines (perquè aquí no tenen cap pretensió d'autenticitat, però el menjar està prou bé). T'hi trobaràs les receptes clàssiques (amb pernil dolç, mozzarella i tomàquet) i també fantasies com una mallorquina, amb 'topping' de sobrassada i mel (i un menú de migdia a preu molt assequible i sense límit de reomplir la beguda). Ara bé, te l'has de menjar tant sí com no en el saló interior, un primorós museu dedicat sobretot a l'etapa de Maradona al Barça però també amb teca del seu periple italià.  No està fet des d'un punt de vista d'admiració, sinó un xic irònic "Òbviament, els museus no estan muntats des del punt de vista de l'admiració o seriós –bé, el de Maradona, sí, una mica–, la gent es podria ofendre, però aquest espai té un component artesà"

El concepto es tan simple como efectivo; Berto's Milanesa (Travessera de Gràcia, 35) es ¡un restaurante de milanesas que está situado en un museo dedicado a Maradona! Albert Bonhomme montó Instamaki, un sushi a domicilio que lo petó tanto que fue el preludio de los restaurantes virtuales de Glovo. Y saltó al restaurante real con una cadena de comida rápida donde cada local es un museo dedicado a "grandes vividores, porque nos hacen mucha gracia", ríe. De hecho, hay uno dedicado al sátrapa Juan Carlos de Borbón (Berto's Milanesa - Museo Juan Carlos, Diagonal 535) y otro a Julio Iglesias, en el centro comercial Splau.   Foto: Ricard MartínBerto's Milanesa   Preparan unas milanesas más que decentes, más cortas pero más gruesas que las argentinas (porque aquí no tienen ninguna pretensión de autenticidad, pero la comida está la mar de bien). Te encontrarás las recetas clásicas (con jamón dulce, mozzarella y tomate) y también fantasías como una mallorquina, con 'topping' de sobrasada y miel (y un menú de mediodía a precio muy asequible y sin límite de repetir de bebida). Ahora bien, te recomiendo encarecidamente que comas en el salón interior, un primoroso museo dedicado sobre todo a la etapa de Maradona en el Barça, pero también con material de su periplo italiano. No está montado desde un punto de vista serio, sinó desde la ironía "Obviamente, los museos no están montados desde el punto de vista de la admiración o serio –bueno, el de Maradona, sí, un poco–, la gente podría ofen